S’ha acabat el
congrés de l’Alícia, aquella idea que va aparèixer fa poc més de mig any
remenant les caixes de sabates, sense sabates però amb un munt de records, que
s’amaguen als prestatges desordenats de casa.
Ara toca compartir
els moments i el treball que vam fer tots junts. Ara toca compartir i agrair.
Sobretot això, agrair.
Sobretot això, que no és poc.
A tots i a
cadascú de vosaltres. Per participar amb les vostres aportacions en forma de
pòsters tan collonudament elaborats.
No és que siguem
uns experts en congressos, amb prou feines si hem participat en algun, però del
poc que sabem, podem assegurar que mai abans s'havien mirat, els pòsters d'un
congrés, amb tant de deteniment ni per tots els participants.
Les imatges
parlen per si soles, i us en deixem el link perquè ho comproveu:
Veure els ulls de
tota la parentela concentrada en totes i cadascuna de les línies escrites ens
ha omplert de satisfacció. Però sobretot, veure la reacció de l'Alícia al mirar
els excel·lents retrats que li heu fet, des de tants punts de vista, ha estat
una experiència impagable.
Ens heu ajudat a
donar-li una calidíssima abraçada, una benvinguda als 60 que poc s'esperava i
que encaixa a la perfecció amb el seu fer de cada dia i que alhora és tan
diferent.
Estem molt
contents del resultat. Enormement contents. I la major part d'aquesta alegria
prové de la vostra generositat. Sense vosaltres aquest congrés només hagués
estat un dinar en un indret amb bones vistes. En canvi, ara és un record que
quedarà ben gravat a la nostra memòria i sobretot, a la de l'Alícia, que era
l'objectiu de tot plegat.
Així que volem
repetir, per enèsima vegada i més:
Gràcies a tots.
El comitè organitzador.
-3.1.tif)
-2%2B%2B(3).TIF)
-2%2B%2B(2).TIF)
-2%2B%2B(1).TIF)
